Scientific Crew

Webgrafía http://www.sgm.gob.mx/Web/MuseoVirtual/Riesgos-geologicos/Tectonica-de-placas.html https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_Tierra Cultura Científica Santillana  http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/tierra_cambia/contenidos1.htm https://es.wikipedia.org/wiki/Tect%C3%B3nica_de_placas https://es.wikipedia.org/wiki/Estructura_interna_de_la_Tierra http://www.astromia.com/solar/estructierra.htm https://es.wikipedia.org/wiki/Deriva_continental

Us compartim una notícia del Science News que ens comunica que ha sigut possible la realització d'una videoconferència a llarga distància impossible d'interceptar pels snoops o hackers. Aquest sistema utilitza una codificació quàntica a través de fotons lluminosos emesos per un satèl·lit i que un telescopi capta. El que fa que sigui tant segur és que per la decodificació d'aquest, es necessita el codi utilitzat per xifrar-lo. De manera que, això significa un gran pas per a la tecnologia i servirà com a punt de partida de molts altres descobriments. A més, obre un ventall gegant de noves possibilitats per a la ciència del futur. Link a la notícia

La tectònica de plaques: La tectònica de plaques és una teoria geològica que explica que litosfera està dividida en peces de diversa grandària que es troben en constant moviment. Entre 1923 y 1926 el científic irlandès Jhon Joly va proposar la teoria de la convecció tèrmica.  Aquesta hipòtesi va ser la base de la teoria de la convecció al mantell, que després es va aplicar a la deriva continental, posteriorment, Arthur Holmes va postular que la convecció també es podria donar al mantell sòlid. El moviment de les plaques no és uniforme, hi ha plaques que es mouen poc i d’altres que es mouen 10cm anuals. Aquests moviments s’anomenen tectònics, i són responsables de la formació de muntanyes, volcans , sismes, falles geològiques... L’origen del moviment de les plaques son unes corrents de materials que tenen lloc al mantell, les corrents de convecció. Les corrents de convecció es produeixen a causa de les diferències de temperatura y densitat, de manera que els materials m

Al principi, el nostre planeta va estar cobert d’un mar de lava de 1000 quilòmetres de profunditat i envoltat per gassos irrespirables. Any rere any, el planeta a anat evolucionant i modificant el paisatge fins adoptar la forma que te avui dia. Els científics han analitzat l’atmosfera i la hidorfera de la Terra per saber que hi ha al centre de la Terra, però encara els quedarien per estudiar 6378 km d’impenetrable roca fins poder arribar-hi. Per això mateix hi ha dues maneres indirectes de saber més sobre l’interior terrestre. Densitat de la Terra: Comparant les densitats de la Terra, és fàcil deduir que a l’interior hi ha d’haver materials més densos que a la superfície. D’aquesta manera deduïm que el planeta no és homogeni, per tant el centre de la Terra està format per elements molt més densos que el granit, que és un element molt comú en la superfície de la Terra. Les ones sísmiques: Són originades en els terratrèmols. Travessen l’interior de la Terra i modifiquen la seva di

La història de la Terra es remonta aproximadament a 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present. El Big Bang i l'origen de l' univers . Immediatament després del moment del Big Bang, cada partícula de matèria va començar a allunyar-se molt ràpidament una d'una altra, de la mateixa manera que en inflar un globus aquest va ocupant més espai expandint la seva superfície. Els físics teòrics han aconseguit reconstruir aquesta cronologia dels fets a partir d'un 1/100 de segon després del Big Bang. La matèria llançada cap a totes les direccions per l'explosió està constituïda exclusivament per partícules elementals. En 1948 el físic rus George Gamow va modificar la teoria de Lemaître del nucli primordial. Gamow va plantejar que l'Univers es va crear en una explosió gegantesca i que els diversos elements que avui s'observen es van produir durant els primers minuts després del Big Bang,